Inici

El Tió és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així doncs podem afirmar que és un símbol purament Català.

En els seus orígens el Tió era un tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que al cremar donava béns tan preciosos com la llum, l’escalfor i que de forma simbòlica oferia regals als de la casa: neules, cava, torrons, dolços i llaminadures que es consumien al llarg les festes Nadalenques.

A mida que avancem en el temps aquesta forma més primitiva del Tió sofreix una evolució. Aquest Tió és un tronc que es converteix en un ésser màgic al qual se li han posat unes potes per aguantar-se dret i s’ha aprofitat la seva forma per a pintar-li ulls, nas, boca i llengua, fins i tot molts duen una barretina catalana. Aquesta nova forma adopta l’aparença de bèstia la qual arriba cada any uns dies abans de Nadal i que resideix a la cuina o menjador s’ha d’alimentar: aigua, pa, fruita i tot altre tipus d’aliments (tradicionalment eren garrofes i pa sec). S’acostuma a trobar Tions amb llarga tradició familiar el qual ha servit per tots els fills de la casa i fins i tot ha anat passant de generació en generació.


( Els Tions estan preparats per ser fets cagar )

El Tió no és una màquina de portar regals: el Tió s’ha de fer cagar segons el costum de cada casa o comunitat la nit de Nadal o el mateix dia de Nadal, o, en famílies nombroses, fins i tot el dia de Sant Esteve. Fer cagar el Tió és un ritual tradicional, una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d’amics).

( La Carla, Berta, Laia i Marc fent cagar cadascú el seu Tió )

Per fer cagar el tió es canta una cançó característica de les moltes que hi han avui en dia mentre amb un pal se li va donant cops a l’esquena; n’hi han que ho fan drets al costat del Tió i n’hi han que s’hi asseuen al damunt mentre canten i piquen. En acabar la cançó es destapa el Tió, el qual s’ha tapat prèviament amb una manta i de sota surten els regals que ha cagat.

Aquesta és la nostra estimada tradició…

Algunes cançons per fer cagar el Tió:

Cançó 1

Cançó 2